Memòria de la XLVI Conferència de l'Anglo-Catalan Society
per Sílvia
Mas
Birmingham University
Aquest any, en motiu del canvi de mil·leni, la
conferència anual de l’Anglo-Catalan Society es va celebrar per
primera vegada a Catalunya i no al Regne Unit, on acostuma a tenir lloc.
El marc del congrés va ser l’Hotel Campus de la Universitat Autònoma
de Barcelona els dies 14, 15, 16 i 17 de desembre.
Dijous 14 de desembre
El congrés va començar amb una visita al monument a
Batista i Roca. Els assistents van homenatjar-lo amb un ram de divuit
roses en un acte íntim i emotiu. A continuació es va fer la recepció
amb cava a l’Hotel Campus de Bellaterra. Sir John Elliot, presentat
per George Walker, va oferir la primera ponència plenària amb el títol
“In Search of 1640”. Sir John Elliot va parlar de com havia nascut
el seu interès per Catalunya i la seva història, de la seva relació
amb Batista i Roca i de la importància del cercle de J.Vicens Vives i
Ferran Soldevila. Aquestes dades autobiogràfiques el van conduir a
parlar dels seus estudis sobre el segle XVII, que li han servit per
entendre millor el nacionalisme català i la Catalunya del segle XX. Al
vespre, els assistents van sopar a l'Hotel Campus i van gaudir d’un
magnífic concert de l’orquestra Barcelona
216, que va interpretar peces d’Arnold Schönberg, Joaquim Homs i
Robert Gerhard. L’acte fou presentat i introduït per Meirion Bowen i
va comptar amb la presència de les filles de Joaquim Homs.
Divendres 15 de desembre
El divendres 15 de desembre va iniciar-se amb la reunió general de
l’Anglo-Catalan Society. En acabat, va tenir lloc la segona plenària,
“Expanding Horizons —an Appreciation of Robert Gerhard”, a càrrec
de Meirion Bowen i presidida per Alan Yates. La taula va comptar amb la
presència de Vinyet Panyella, directora de la Biblioteca Nacional de
Catalunya, que va parlar del llibre Robert
Gerhard i la seva obra, escrit per Joaquim Homs i publicat per la
Biblioteca de Catalunya l’any 1991. Vinyet Banyella va agrair la tasca
de Manel Jorba en la publicació d’aquest llibre i va destacar la
importància de la traducció d’aquest llibre a l’anglès per a la
cultura catalana i la seva difusió. Després d’aquest preàmbul,
Meirion Bowen va prendre la paraula i va començar agraint a l’Anglo-Catalan
Society que fes possible la traducció a l’anglès de l’obra de
Joaquim Homs (Robert Gerhard and
his music). Va
parlar del compositor Robert Gerhard, dels seus inicis, viatges, els
contactes amb altres compositors europeus, els anys a Cambridge, la
manca de reconeixement per part del món anglès i l’estil personal
d’influència hispànica i àrab. Bowen va afirmar que volia pagar
tribut a Joaquim Homs per haver difòs l’obra de Robert Gerhard,
injustament poc coneguda i valorada, i va afegir que encara queda molta
feina per fer. Abans d’encetar el torn de preguntes, Alan Yates va
agrair a la Fundació Congrés de Cultura Catalana la col·laboració
que havia fet possible la presència de Meirion Bowen al congrés.
Helena Buffery va presentar els dos ponents de la primera sessió:
Montserrat Roser i Andrew Dowling. Montserrat Roser amb el títol
“Hoping against hope: Catalan Literature in Britain during the tragic
interlude” va parlar del cas dels catalans exiliats a Anglaterra després
de l’esclat de la guerra civil espanyola i es va centrar en el cas de
Batista i Roca i Joan Gili per la seva tasca i esforç per mantenir la
cultura catalana a l’exili. Va fer un repàs de les activitats
culturals i polítiques que es van dur a terme a Anglaterra, dels
llibres sobre Catalunya que es van publicar i de la iniciativa de crear
l’Anglo-Catalan Society. Andrew Dowling a “The decline of Esquerra
Republicana, the fall of the Lliga Regionalista and the emergence of
Convergència i Unió” va argumentar el perquè la Lliga i Esquerra no
van triomfar després del franquisme, i en canvi Convergència i Unió
en sortí triomfadora. L’explicació el portà a analitzar aspectes
complexos com l’estructura de la societat catalana, el paper de
l’església durant i després de la guerra civil i el tema del
nacionalisme.
A la una del migdia hi va haver el dinar anual de l’Anglo-Catalan
Society. Abans d’acabar, el president de la societat, Dominic Keown,
va agrair a tothom la seva presència. Amèlia Trueta va agrair a
Salvador Cardús l’organització del congrés i el va obsequiar en nom
de la societat amb la primera edició del llibre de Josep Trueta, L’esperit
de Catalunya. Alan Yates va obsequiar el vicerector de la
Universitat Autònoma amb uns fascicles que publica l’Anglo-Catalan i
el Sr. Giró va fer un parlament destacant la importància
d’esdeveniments com aquest.
A la tarda, Salvador Cardús va presidir la tercera plenària, oferida per
Matthew Tree amb el títol: “Mort de Dama? Una visió personal de
l’estat actual de la literatura catalana”. El conferenciant va
oferir una visió crítica de l’estat de la literatura catalana i va
començar per constatar el fet que el franquisme va acabar amb la
literatura popular catalana i va deixar la literatura culta en una
situació insòlita sense aquest rerafons. Segons Tree, el problema de
la literatura catalana és que no ofereix una gamma literària que vagi
de la literatura culta a la popular. Va destacar el cas excepcional de
Quim Monzó, que ofereix una alternativa diferent perquè la seva obra
es troba en aquesta frontera entre les dues literatures. Tree culpa els
escriptors catalans de manca d’autoestima i de projectar-se a través
d’Espanya I defensa que la literatura catalana hauria d’estar més
en contacte amb l’europea i una manera d’aconseguir-ho seria a través
de l’assistència a fires internacionals o amb més traduccions a
l’anglès. A continuació, Miquel Reniu va parlar de “La projecció
del català al món”. Reniu, com a representant dels lectorats a
l’estranger, va defensar que la Generalitat ha portat una política de
projecció a fora tant des d’un punt de vista cultural com econòmic.
Va destacar que s’han obert lectorats a moltes universitats d’arreu
del món i el nombre d’estudiants ha anat incrementant cada any. També
va parlar del projecte de l’Institut Ramon Llull, que té l’objectiu
d’intensificar recursos per a la difusió del català a les
universitats i arreu del món.
La segona sessió va ser presidida per Montserrat Roser I va tenir Manel
Esteba Pagès i Anna Vives com a ponents. Manel Esteba, a “Aurora
Bertrana, l’exòtic del Pacífic a la Catalunya dels anys 30”, va
analitzar les dues obres polinèsiques d’Aurora Bertrana i va qüestionar
la influència romàntica i rousseauniana que hi ha vist la crítica.
Esteba classifica les dues obres com a naturalistes, entroncant així
amb la tradició que ve de Jack London: no és una natura idealitzada i
plàcida, sinó panteista, destructora i violenta. Anna Vives, a
“Salvador Dalí: breu història de la seua petjada en el surrealisme
anglès”, analitzà la influència de Dalí en l’art anglès dels
anys 30 i 40. Primer féu un ràpid repàs a la història del
surrealisme a Catalunya, per passar a veure les diferències amb
l’anglès. Després va mostrar alguns poemes de poetes anglesos en què
es veu clarament la influència de Dalí, ja sigui en la simbologia o en
els motius.
Ronald Puppo, Sara Martin i Josep-Anton Fernández van compartir una taula
rodona amb el títol de “Other Catalan(ism)s’”. El primer en
prendre la paraula fou Roland Puppo, que actualment està traduint a
l’anglès el “Canigó” de Jacint Verdaguer. Va exposar els
problemes que li planteja la traducció i va llegir en veu alta un
fragment de la versió anglesa de Flordeneu. Va aprofitar l’ocasió per agrair l’assessorament
constant del professor Arthur Terry. Sara Martin va parlar de la relació
entre Catalunya i Anglaterra des de la perspectiva inversa, és a dir,
d’una catalana que ensenya anglès a Catalunya. Va explicar les
dificultats que això comporta, el poc reconeixement per part del món
anglès i la situació en el món acadèmic català. Josep-Anton Fernández
va descriure com veu la seva opció acadèmica, o sigui, què significa
ensenyar llengua i cultura catalanes al Regne Unit. La imatge que va
utilitzar és la de ser un vampir perquè el català, com el vampir, té
problemes de representació i no es veu reflectit a la realitat.
Després de sopar, es va assistir al
concert del brasileny Jaime Marques a la Cava de Jazz de Terrassa.
Dissabte 16 de desembre
Es va fer una visita guiada al monestri de Poblet. Al vespre, van tenir
lloc els actes al Palau de la Generalitat. Alan Yates va agrair a la
Generalitat la seva amabilitat per oferir una de les sales per al congrés
i va presentar Arthur Terry, encarregat de la quarta plenària i
“Third Joan Gili Memorial Lecture”. En la conferència “La
poesia de Joan Maragall”, Terry va expressar l’afecte que sentia per
l’estimat mestre Joan Gili, gran amic i model a seguir, i va fer un
repàs exhaustiu de l’obra de Maragall, tot mostrant les influències
que va rebre, l’evolució de la seva obra i els temes que el van
interessar més. Terry es va centrar en poemes com “La vaca cega”,
“El mal caçador”, “El comte Arnau” o “El cant espiritual”.
Carles Duarte va parlar de “La influència bíblica en la poesia
catalana contemporània”. En nom de la Generalitat va agrair a
l’Anglo-Catalan Society que celebrés un dels seus actes en el marc
del Palau de la Generalitat. A la seva ponència, va resseguir diferents
temes o motius religiosos que es troben en la poesia catalana contemporània
i va exemplificar-ho amb gran varietat de poetes com Foix,
Salvat-Papasseit, Blai Bonet, Carles Riba i Costa i Llobera. Per acabar,
es va centrar en dues figures fonamentals en la poesia de tema religiós:
Josep Carner (“Nabí”) i Salvador Espriu.
Després de la conferència de Carles Duarte, la Generalitat va oferir una
recepció amb cava I, tot seguit, qui va voler va poder assistir al
sopar de Santa Llúcia.
Diumenge 17 de desembre
La tercera i darrera sessió del congrés, formada per dos conferenciants,
fou presentada per Josep-Anton Fernández. Brad Epps, a “The (in)effective
Intellectual: Jo! Memòries d’un metge filòsof”, va oferir una anàlisi
de la novel·la de Prudenci Bertrana en què analitza el Jo de les memòries
des de la perspectiva del nacionalisme, la religió i el problema de la
identitat. Va destacar la influència de Nietzsche i el seu concepte de
supranacionalisme. Jordi Ballart, a “Language Ideologies of Xava
Catalan”, va explicar què és el xava i quines característiques I
connotacions té entre la gent catalana. Per tal de demostrar-ho es va
servir d’un programa televisiu i va analitzar l’entrevista a dos
joves. En la seva anàlisi va tenir en compte diferents factors, com ara
les classes socials o el prestigi social. Després d’una pausa, Arthur
Terry va presentar la cinquena i darrera plenària, a càrrec de Joan
Triadú: “Memòria personal dels antecedents de l’Anglo-Catalan
Society”. Joan Triadú va oferir un magnífic viatge a la prehistòria
d’aquesta societat anglo-catalana, basant-se en la seva experiència
personal i el seu record. Començà parlant del seu primer contacte amb
Anglaterra l’any 1948 i de la importància que va tenir per a ell el
llibre Hores angleses de Ferran Soldevila. Parlà de la seva amistat amb
Batista i Roca, Sarsanedas, el Dr. Trueta, Joan Gili i de tots els actes
que es van portar a terme per Catalunya des d’Anglaterra. Va destacar,
en concret, dos llibres que van ajudar a fer conèixer Catalunya a la
Gran Bretanya: The Spirit of
Catalonia de Batista i Roca i The
Catalan Grammar de Joan Gili.
El
congrés va ser un èxit d’organització, de qualitat i d’assistència
i va acabar amb un dinar de comiat.