Benvolguts socis i amics de la
North American Catalan Society:
Em plau molt donar una
benvinguda molt cordial als nous membres de la NACS, i, alhora,
saludar les amigues i els amics que fa temps (i en alguns casos fins i
tot fa dècades!) que en
són socis i companys tant de feines com de passions.
I ho faig amb l'esperança que tots hàgiu passat un estiu molt
agradable i que, en el cas dels que es dediquin a la docència i/o la
investigació acadèmiques, amb el desig que el nou curs us resulti
ben profitós.
Com ja sabeu, el proppassat mes de maig va celebrar-se a la
Universitat de Brown (Providence, Rhode Island) el Desè Col.loqui
d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica sota els auspicis de la NACS i
organitzat pel professor Enric Bou d’aquella bella i prestigiosa
institució, amb la col.laboració d’un bon nombre de col.legues
d’aquesta mateixa universitat i també de la NACS, incloent-hi, per
esmentar-ne només uns quants, la Kathleen McNerney, en Josep Miquel
Sobrer, en Jaume Martí-Olivella i en Brad Epps.
Ultra això, la nostra reunió va rebre ajuts econòmics
importants no només de la Universitat de Brown, sinó també de la
Generalitat de Catalunya i del Govern Balear, entre altres entitats
acadèmiques i governamentals, cosa que voldria agrair de nou ací en
nom de la NACS. El Desè
Col.loqui de la NACS va tenir un gran èxit gràcies a l’alta
qualitat en general de les comunicacions i ponències presentades
juntament amb la dedicació i els esforços de l’Enric Bou i el seu
comitè organitzador. Entre
els actes més memorables cal esmentar la ponència plenària del Dr.
Joaquim Molas; la presentació del volum especial de la Catalan Review
(Vol. 13, No. 1-2) dedicat al professor Joseph Gulsoy i editat per
Donna Rogers, Curt Wittlin i qui signa aquestes ratlles; la sessió en
memòria de la malaguanyada companya Christina Dupláa, a càrrec
d’en Jaume Martí-Olivella, la Kathleen McNerney i en Josep Miquel
Sobrer; l’homenatge al distingit catanòfil anglès i professor emèrit
de la Universitat de Brown, Geoffrey Ribbans, a càrrec d’en Josep
Miquel Sobrer; i el recital de la Maria del Mar Bonet. Al mateix col.loqui de Brown
una nova Junta (2001-2004) fou elegida, els membres de la qual
són: President: Philip D. Rasico; Vice-President: Jaume Martí-Olivella;
Secretària: Sharon Feldman; Tresorera: Jane Albrecht; Vocals: Llorenç
Comajoan, Mercè Vidal-Tibbits, August Bover, Maria Rosa Lloret, Donna
Rogers, Montserrat Piera, Enric Bou, Kenneth Brown, Joan Ramon Resina,
Elisa Martí-López, Mary Ann Newman, Brad Epps i Kathleen McNerney
(ex-officio). Respecte
al proper col.loqui, l’onzè de la NACS, la Junta sortint, i segons
els estatuts de la nostra societat, va recomanar que se celebrés
l’any 2004. I, en
aquest sentit, em plau molt comunicar-vos que en aquest moment sembla
haver-hi tres possibilitats, cap d’elles segura encara,
pel que fa a la seu del pròxim col.loqui: la Universitat de
Califòrnia-Santa Bàrbara (a càrrec del professor Harvey Sharrer),
la Universitat de Calgary (a càrrec del professor Kenneth Brown), i,
si bé cal concretar-ne més els detalls, l’illa de Menorca.
Aquesta tercera possibilitat, sorgida el proppassat mes de maig
arran d’unes converses entre diversos membres de la NACS, podria
consistir en un col.loqui organitzat juntament amb l’Anglo-Catalan
Society, la qual celebrarà el 2004 cinquanta anys de vida.
Les institucions que hi col.laborarien podrien incloure
la Universitat de les Illes Balears i l’Institut Menorquí
d’Estudis, entre altres. Naturalment,
però, la Junta de la NACS rebrà amb gran interès qualsevol proposta
addicional relacionada amb una possible seu per al col.loqui de 2004.
La mateixa Junta
sortint, tot agraint al pare Josep Massot i Muntaner de l’Abadia de
Montserrat la seva gran col.laborció i suport material des de la
fundació de la NACS el 1978, va recomanar que s’ajorni de moment la
publicació dels volums d’actes dels nostres col.loquis, i que es
publiqui una selecció d’aquestes dins un número normal de la
Catalan Review.
Hi ha, finalment, un parell de
temes que voldria esmentar breument ací, ja que la NACS continua
tenint davant seu una sèrie de reptes importants, els quals, d’una
manera o altra, tindran un impacte decisiu sobre el futur de la nostra
associació, i, naturalment, sobre els estudis catalans als Estats
Units, al Canadà, i àdhuc més enllà de l’Amèrica del Nord.
Vull destacar en primer lloc
la necessitat de promoure activament l’ensenyament del català, tant
la llengua com la literatura, a les universitats nord-americanes, ja
que, tal com especifiquen els Estatuts de la nostra associació,
aquesta és una de les finalitats principals de la NACS.
Com ja deveu saber, per circumstàncies molt diverses, com són
les restriccions pressupostàries juntament amb la redistribució dels
recursos acadèmics; la jubilació o traspàs d’un professor de
català; o la gran puixança de la llengua castellana (sobretot a
causa de profunds canvis demogràfics i culturals), entre altres, el
català s’ha eliminat en algunes universitats.
Pel mes de maig d’enguany vaig tenir unes converses amb
diversos representants de
diferents institucions catalanes de caràcter cultural o administratiu
a fi de demanar-los un ajut material (llibres, informació cultural,
etc.) per als llocs nord-americans, especialment les universitats i
colleges, que ensenyen català pel seu compte, és a dir pagat de la
seva pròpia butxaca (mitjançant el sou del professor encarregat de
la classe, etc.), i no reben cap mena de suport extra-institucional.
Són, en general, aquelles universitats, o bé colleges, que no
tenen un lectorat de català subvencionat per la Generalitat de
Catalunya. El català hi
pot perillar, i, és clar,
corre el risc de treure’s, igual que els petits luxes, quant els
recursos comencen a minviar pel motiu que sigui.
En aquest sentit us agrairé fer-me arribar unes dades
concretes sobre la condició del català a la vostra institució, puix
que aquesta informació serà imprescindible a l’hora de reprendre
les converses sobre qualsevol ajut material per a l’ensenyament del
català a Nord-Amèrica. Hi
ensenyeu català? Quantes
assignatures n’hi ha? N’hi
existeix una anomenada oficialment “Catalan” o té una altra rúbrica?
S’hi ofereix cada any o, si més no, cada dos o tres? En cas negatiu, doncs com entra el català dins el curriculum
de la vostra universitat o college?
Per exemple, a la meva universitat, Vanderbilt University,
existeixen dues assignatures designades respectivament i oficialment
“Catalan 102: Intensive Elementary Catalan”, i “Catalan 200:
Intermediate Catalan.” Aquesta
institució no rep, ni ha rebut mai, cap mena de suport oficial de cap
entitat cultural o governamental de Catalunya, Balears, País Valencià,
etc. El professor de
català sóc jo mateix, tot i que el meu càrrec oficial és el de
professor de castellà i de lingüística hispànica.
En aquest sentit celebro molt comunicar-vos que actualment, o
sia durant el semestre corresponent a la tardor del 2001,
hi ha divuit alumnes matriculats en la classe de Catalan 102.
Si n’hi hagués hagut menys de vuit, l’assignatura
s’hauria cancel.lat immediatament, cosa que va succeir no fa gaires
anys, i que en general no passa en el cas de les classes de llengua o
literatura castellana o portuguesa, ja que aquestes compten amb el
suport oficial de l’administració universitària (el departament es
diu “Spanish and Portuguese”) i són un requisit per als programes
respectius de castellà i portuguès i ambdues per al de Latin
American Studies.