MEMÒRIA

A Kathleen McNerney, Presidenta, i a la Junta de la North-American Catalan Society. Presentada per la comissió formada per August Bover, Manuel Esteban, Joan-Ramon Resina i Josep-Miquel Sobrer. A 17 de desembre de 1998.

Cara Presidenta i cars amics i amigues:

Aquí us presentem el document inicial que resumeix les recomanacions que la comissió formada durant el Novè Col.loqui de la NACS a Barcelona (la "taskforce" o "think tank") vol fer arribar a la Junta directora de la NACS perquè es discuteixin i, si cal, s’esmenin, i arribat el moment es duguin a terme.

1. Estudis de llengua catalana:

1.1. La NACS hauria de prendre un paper més actiu per a promocionar els estudis de llengua catalana als Estats Units i al Canadà (USA/CAN).

1.2. Mitjançant la seva pàgina electrònica i altres conductes la NACS podria anunciar els cursos que s’ofereixen a diverses universitats i altres institucions. (Un servei d’aquesta mena redundaria en benefici de la NACS quant a la captació de nous socis.)

1.3. La NACS hauria de recolzar els esforços d’institucionalizar, als Països Catalans, cursets (possiblement d’estiu) d’amplicació d’estudis de català, oberts a aquells qui siguin socis de la NACS i que, com a professors universitaris, s’hagin dedicat a l’ensenyament o a la recerca de temes catalans, o que, com a estudiants, hagin cursat a USA/CAN un primer curs regular de llengua catalana ofert a qualsevol de les institucions amb professors afiliats a la NACS .

1.4. La NACS hauria de gestionar davant els organismes catalans que canalitzen ajut financer (Comissió de promoció de l’ensenyament del català a les universitats de fora de l’àmbit territorial de Catalunya) perquè promoguin les activitats esmentades a 1.2 i 1.3 amb preferència a altres menes d’ajut ("càtedres" lligades a una seu concreta, p.e., o lectorats). Es a dir, que la branca de la Generalitat que se n’encarrega, consideri central l’ajut a individus que volen aprendre català (vegeu més endavant 2.) i no pas a institucions que només l’ensenyen en teoria.

1.5. Caldria que la NACS fes específics els seus objectius de política cultural. Una idea:

1.5.1. Aconseguir que els Instituts Cervantes de l’estat espanyol tinguin tots una secció de l’Institut Ramon Llull i que no solament ofereixin cursos de català o sobre cultura catalana sinó que el mateix IC faci una tasca genuïna per anunciar-los i potenciar-los.Sobre la proposta d'obrir les càtedres estatals (Juan Carlos I i Príncipe de Asturias) i els Instituts Cervantes a les cultures no castellanes, convé insistir per tal que això funcioni a base de quotes estrictes. Si no, caurem en allò del token Catalan. Cal també insinuar la necessitat de moderació per part dels polítics, que sembla que entre altres dèries de protagonisme tenen també les culturals.

1.5.2. Caldria també afermar els contactes amb l’Institut Joan Lluís Vives i altres organismes dels PPCC.

1.5.3. La NACS hauria de treballar amb agrupacions inter-institucionals per regular la concessió de crèdit acadèmic transferible a les universitats o centres USA/CAN.

2. Ajuts a la recerca:

2.1. Un cop més, caldria que la NACS fes explícita una agenda política dintre de la qual hi hauria la creació o millora dels incentius per a la recerca.

2.2. Assegurar-se que la Generalitat i altres institucions dels PPCC garanteixin als socis de la NACS la facilitat de recerca a Catalunya. (De la resta dels PPCC no en sabem res, però valdria la pena investigar-ho.) Molt bona idea la de disposar de beques anuals per part de la NACS. A més del que això suposaria per estimular la recerca, hi hauria un benefici per a l'associació, que apareixeria com una institució amb cert relleu de mitjans.

2.3. Plantejar-se també, dins la NACS, una agenda intel.lectual explícita que promocioni la creació d’un camp d’estudis ibèrics on el català tingui un paper plenament acceptat i necessari. (Aquest és un punt difícil, si no polèmic; podriem començar demanant que el tema es tracti a fons, però amb finalitat constitutiva, al proper Col.loqui.) Per això hauríem de crear un espai seriós i ampli, establint un circuit de relacions equivalent al que tenen els hispanistes (peninsularistes) internacionals, plenament relacionats amb els d'Espanya, amb els quals intercanvien tota mena d'activitats, des de les purament socials fins les professionals, com ara invitacions recíproques a congressos, conferències a les universitats, invitacions d'any sabàtic, responsabilitats editorials i per tant poder editorial, participació a tribunals, referències i recomanacions mútues i d'estudiants, de candidats a places, etc... Es a dir, un sistema de complicitats que dóna una solidaritat als hispanistes de diversos països i una força considerable als seus interessos professionals. Tenen a favor la seva llengua, avui molt cotitzada, però la llengua no ho és tot..

(Comentari de JRR: La darrera proposta, i sens dubte la més utòpica, és la de treballar per crear un camp de catalanística dins d'uns estudis peninsulars reconvertits en estudis ibèrics. No sé si us heu adonat que som un grup força nombrós de catalans i catalanistes els qui treballem a l'àrea de la cultura hispànica. La nostra força potencial és molt superior a la que exercim. Els problemes són els de sempre, des de l'estretor de la disciplina i els seus defensors fins a l'individualisme dels catalans i la poca confiança en les nostres possibilitats, la mandra, etc. Però si aconseguim que la NACS es percebi com un organisme fort, dotat de recursos i de recolzament institucional i social a Catalunya, podriem no sols incrementar el nombre de persones associades sino també crear una dimensió política que podria pressionar a la MLA per donar reconeixement a la catalanística, tant en els seus organs de representació com, eventualment, en l'espai de la hispanística. Si aquesta disciplina ha hagut de doblegar-se a les pressions de diferents sectors culturals contra els quals s'havia resistit aferrisadament [Llatinoamèrica, teoria literària, feminisme, Cultural Studies], bé podria obrir-se a la catalanística si el nostre lobby pogués adquirir dimensions importants i aplicar-se de manera convençuda i persistent. Però aquest joc sols el podrem fer si la nostra catalanística és també la dels Països Catalans, és a dir, si tenim el recolzament social i institucional del qual parlava abans. Si vau llegir a la premsa les dimensions i el recolzament que va gaudir el congrés d'hispanistes celebrat a Madrid l'estiu passat i ho compareu amb la trobada de la NACS a Barcelona, ja sabreu de què parlo.)

2.4. Cal que exigim una ajuda ferma a la recerca, però, a més, mirar de despertar els nostres col.legues de Catalunya a l’evidència que el vaixell de la catalanística té els dies comptats si no aspira a navegar per tots els mars. I ja que parlem de recerca, convé una política editorial que garantitzi que les editorials catalanes potents, que es beneficien d'ajuts a l'edició, tinguin una política de recolzament decidit a la nostra feina potencial. Ens sembla que aquestes editorials funcionen de dues maneres igualment inútils: anàrquicament (és a dir, per decisions basades en prendre el pols del mercat) o nepòticament, per amiguisme o constatació de la influència de tal o qual personatge del món acadèmic o intel.lectual català. Ja que la Generalitat hi esmerça diners, ¿no podria condicionar-los a una política més assenyada de publicacions acadèmiques dins d'una sèrie en la qual les decisions les prengués un comité editorial del qual alguns de nosaltres en formessim part? Penso, naturalment, en un sistema més semblant al de les University Presses, les quals tenen experts escampats dintre i fora dels EUA. Això ens semblaria més productiu que aquella sèrie finançada amb Peter Lang, que de segur no té impacte ni d'aquesta banda de l'oceà ni a Catalunya. I seguint aquesta via de pensament, crec que la Generalitat podria fer ús de les seves competències universitàries per crear dintre de les PPUU (premses universitàries) de les universitats catalanes un espai atractiu per tal que els catalanistes de fora puguin tenir un horitzó editorial respectable i respectuós de la seva recerca.

2.5. És imperatiu posar tot el nostre pes col.lectiu a exigir un suport institucional constant i efectiu a la Catalan Review, tant pel que fa a ajudar-ne la publicació amb subvencions regulars, com pel que fa a contribuir a la seva distribució als àmbits catalans.

2.6. Una altra manera de rebre ajut institucional foren beques per a professors que vulguin "refrescar" els coneixements de català mitjançant una estada a Catalunya fent-hi algun curset o bé de llengua o bé de qualsevol matèria. La NACS podria aconseguir un cert nombre de beques "d’ànim" anuals i encarregar-se de concedir-les.

3. Organització.

3.1. És un problema la manca de seu de la NACS. Una solució fóra, en comptes d’una seu estable, aconseguir una secretaria tècnica remunerada que potser podria incloure la publicació del Butlletí –amb feina editorial també d’alguna manera remunerada o, si més no, seriosament reconeguda-- de manera que els socis de la NACS gaudíssim d’una publicació (tipus newsletter) regular. Si aconseguim que la Catalan Review rebi suport institucional de Catalunya en comptes de viure de les quotes dels socis, una part dels ingressos d’aquestes quotes es podrien utilitzar com a estipendi per a professionalitzar les tasques administratives i el Butlletí.

3.1.2. Quant al Butlletí proposem que se’n modifiqui tant la forma com el contingut: que sigui una publicació àgil (també físicament de manera d’abaratir-ne els costos de correu) que informi els socis de les activitats –congressos, publicacions, cursos, cicles de conferències– dels altres socis. Creiem que no cal que sigui, com fins ara, un aplec de retalls de diari atès que avui dia els diaris dels PPCC, així com televisió i ràdio, són fàcilment i immediatament abastables. La irregularitat de l’aparició del Butlletí és preocupant, pero, tractant-se d’una activitat no remunerada, comprensible. Tanmateix és difícil, si no impossible, captar nous socis quan les activitats visibles i tangibles de la NACS són tan esparses.